Coneix el riu

Les vores de riu tenen la seva pròpia vegetació, que s’anomena vegetació de ribera. Forma una sanefa característica que va resseguint el curs del riu. Els boscos de ribera tenen una gran diversitat de flora i de fauna. Aquesta vegetació té un important paper a l’ecosistema com a:

Refugi d’animals i plantes
Corredor biològic o connector ecològic
Font d’aliment per a l’ecosistema
Filtre de contaminants de l’aigua
Estabilitzador dels marges i esmorteïdor de l’efecte de les riuades (retard de les crescudes, retenció de sediments, etc)
Millora de la recàrrega d’aqüífers
Regulador del grau d’insolació del riu i de la temperatura de l’aigua

A la pàgina de recursos trobareu una clau dicotòmica per a poder identificar la vegetació de ribera.

Arbres

Àlber
Populus alba

Pollancre
Populus nigra

Trèmol
Populus tremula

Saule o salze blanc
Salix alba

Gatell
Salix atrocinerea

Sarga
Salix elaeagnos

Saulic
Salix purpurea

Moixera
Sorbus aria

Moixera de pastor
Sorbus torminalis

Freixe de fulla gran
Fraxinus excelsior

Om
Ulmus minor

Vern
Alnus glutinosa

Avellaner
Corylus avellana

Auró blanc
Acer campestre

Blada
Acer opalus

Auró negre
Acer monspessulanum

Tell o til·ler
Tilia platyphyllos

Arbusts

Arç blanc
Crataegus monogyna

Roser
Rosa canina

Esbarzer
Rubus sp

Saüc o soguer
Sambucus nigra

Heura
Heredera helix

Sanguinyol
Cornus sanguinea

Boix
Buxus sempervirens

Aranyoner
Prunus spinosa

Plantes herbàcies

Boga
Tyhpa latifolia

Canyís
Phragmites australis

Lliri groc
Iris pseudacorus

Vegetació pròpia de trams de capçalera

Els trams de capçalera presenten espècies adaptades a temperatures fredes i a marges de pendent fort.

Plàtan fals
Acer pseudoplatanus

Erable
Acer platanoides

Bedoll
Betula pendula

Cirerer
Prunus avium

Gatsaule
Salix caprea

Salze triandre
Salix triandra

Moixera de guilla
Sorbus aucuparia

Oma
Ulmus glabra

Vegetació pròpia de rius mediterranis

Hi ha una vegetació de ribera d’ambients pròpiament mediterranis, caracteritzats per suportar estius molt secs i una alta variabilitat de precipitacions al llarg de l’any i entre anys diferents.

Freixe de fulla petita
Fraxinus angustifolia

Llorer
Laurus nobilis

Boga de fulla estreta
Tyhpa angustifolia

Roldor
Coriaria myrtifolia

Vegetació de ribera de rius temporanis i efímers

Els rius temporanis i efímers presenten unes espècies adaptades a situacions extremes de sequera, de falta d’aigua durant períodes llargs de sequera, però també de resistència a aiguats sobtats.

Aloc
Vitex agnus-castus

Baladre
Nerium oleander

Jonc boval
Scirpus holoschoenus

Vegetació pròpia d’aigües salabroses

En alguns aiguamolls i trams baixos de riu hi ha una vegetació adaptada especialment a una salinitat elevada.

Salicòrnia o cirialera
Arthrochemun fruticosum

Tamariu africà
Tamarix africana

Tamariu gàlic
Tamarix anglica

Espècies invasores

Les intervencions humanes (tales, moviments de terres, etc.) i altres pertorbacions fan que les espècies invasores trobin l’oportunitat per a establir-se a la riba del riu. Aquestes espècies representen una pressió important perquè substitueixen les espècies autòctones i poden transformar molt l’ambient riberenc, en ocasions, arribant a constituir poblaments monoespecífics, sense valor natural. Cal controlar les espècies invasores i, tant o més important, evitar noves introduccions.

*Es consideren espècies invasores aquelles que proliferen en un territori del qual no són originàries i on han accedit per acció humana.